dimecres, 25 de novembre de 2009

Trenca el silenci

Ahir a classe vam començar un nou tema.
Els protozous paràsits. Tot paràsit ens fa patir una malaltia, ens provoca un infecció mitjançant algun animal.
Entre uns quants, els més mortals que són actualment en el món són la malaria, la malaltia del somni i de Gachas.
La malaria no ens queda tan lluny, ja que abans erem un país contaminat, però ara ja la plaga està controlada.
La malaria es produïda per un paràsit anomenat Plasmodium, que viu dins d'un mosquit anomenat Anopheles. Aquest mosquit, es troba en zones com albuferes i camps, però a Africa està per totes bandes.Viu en zones de temperatures elevades.
A Espanya es va poder controlar mutant al mosquit femella( només ens infecta la femella).
Però a Africa no existeixen recursos per poder controlar la plaga, i menys per curar a la població.
En aquesta malaltia moren molts xiquets africans.
Açò no és noticia, perque les dades recollides de la mort tan sols són els xiquets que moren a l'hospital i no conten els que no poden arribar, i moren a casa.
El que fa aquest paràsit quan entra al nostre cos és destruir les cèl·lules de fetge i de la sang. Els símptomes són pareguts als símptomes gripals, però amb una febra molt elevada, osbtrucció de les vies respiratories, i la mort.
Ací vos deixe un video d'un metge (Pedro Alonso), que ha descobert una vacuna per a la malaria, que du a probar en Tanzania.

L'altra malaltia és la de Gachas, provocada per un paràsit anomenat Tripanosoma que viu en una "xinxe",
en el Salvador l'anomenen xinxe picuda
És una malaltia molt extinguda per sud-àmerica, ja que a climes tropicals es facilita la vida d'aquestos paràsits.
Té 3 fases, i en les 2 primeres et pots curar. Però el problema és que els medicaments són molt cars, i fins
fa poc anaven a retirar-la del mercat per el seu baix consum. Només seguix mantenintse en el mercat perquè
han descobert els països desenvolupats que afavorix a l'elimació del bell facial en les dones.
Jo no vaig a explicar-vos el que és la malaltia, ja que hi ha un VIDEO que ho fa millor.
És una cançoneta amb una explicació per a que la gent es conciencie, i duga a terme les prevencions possibles.


Els videos ens els van posar a classe, ja que el professor volia promoure la campanya de "Médicos Sin Fronteras" anomenada "Rompe
el silencio". Volen alçar la veu per aquelles malalties que formen verdaderes epidemies en molts països subdesenvolupats i que ningú
no els fa cas per la simple raó de que no venen. Els mitjans de comunicació no guanyen res de fer visible aquesta noticia, i molt menys
les industries farmacèutiques, que no tenen ningún interés de ser altruistes.
Quan va acabar la classe el professor va dir: " Me rio de la gripe A".
I tant!


dilluns, 16 de novembre de 2009

dimarts, 27 d’octubre de 2009

snfffffffffffffffffffff

8 del matí. Hora d'entrar a classe olor a aula tancada, i alguns perfums un poc forts d'algunes presumides.
Les 10, ixes a la cantina, olor a caféééé..
Ixes un poc al sol, i l'olor es estàndard. Quan tornes a entrar en classe, sents que ja no esta la olor inicial. Ol a humanitat.
Quan isc al carrer i em dirigix cap a casa(hui caminant), se m'han creuat un fum d'olors, unes pijors i altres millors. Adore la olor a flors de la paraeta que hi ha pel carrer de les facultats.
Pel camí sempre et trobes olor a brossa, olor a perfum fort, olor a suarda.. i l'olor a l'asfalt i a fum dels cotxes. Desagradable.
Arribant a ma casa, comence a sentir la meua olor, ja q després d'anar caminant ràpidet, al parar sents q vas "suaeta".
A l'habitació, no fa cap olor, perquè deixe la finestra oberta per evitar l'olor a tancat.
La veritat es que la olor em diu moltes de les coses. Descarte i accepte depenent de l'olor.
El refús que li tinc a València es que no m'agra res com ol(entre altres coses).
Estava acostumada a l'aire net i pur, que olia a pins, romer, terra mullada, llenya cremant, i alguna q altra olor a aigüera embossada i pixumet de Pomi.
Valencià només baixar de l'autobús, senc l'olor a aire brut, bén contaminat. Es nota la humitat que s'enganxa a la pell. València ol a futur sense trellat. Ol a mil i un autobusos q es trauen la fel, ol a brutícia després del botelló a tarongers, ol a lleixiu hipersuperdesinfectant. Ol a artificial.

Des de que estic ací tinc clar, que no pense viure(definitivament) mai a una ciutat tan pudorosa com esta.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Records


dijous, 17 de setembre de 2009

dilluns, 31 d’agost de 2009

El preventori d'Aïgues de Busot

Ahir van fer una xicoteta excursió cap a Aigües de Busot, per repetir el nostre espectacle que tant havia triomfat a Sella ( ja es veuran videos).
Però tornant en el cotxe cap a Sella, vam tindre que desviar-nos, perquè la carretera del poble estava tallada per Festes.
Aleshores és quan Tàgara ens contava histories sobre un preventori per a malalts de tuberculosi, més concretament per a xiquets. Ens contava, mentre anavem apropant-nos cap a aquell hospital de malalts de tuberculosi del 1936, que la seua cosina havia trobat documents amb noms de xiquets amb les seves dates de naixements i fotos. Els feia un poc de por, o respecte com dien ells.

Ens va contar que uns dels pisos tenia el sol de cristall. Impactant.

La veritat és que quan estavem apropant-nos i el cotxe va allumbrar el preventori, va impactar molt. És un edifici molt gran, potent, preciós, i bé després de tot el que havien contat en el trajecte un tant tètric.
Vam eixir "escopetats" d'allí, sense contar que anavem en les finestres tancades i els segurs posats(Per si quedava algo del virus(brometaaa)).
També ens va contar, ja quan haviem eixit d'Aigües, que molta gent anava alli a fer la ouija, a grabar sicofonies... . També que les parets estaven plenes de graffitis, on apareixia el nombre 6 repetides vegades, i tot ple d'enderrocs degut a actes vandàlics.
L'edifici fou construït en 1838, i a dies d'ara esta en ruïnes. La gent especula per la presència de ànimes, esperits, o quasevol cosa paranormal i no tinc idea perquè.
Al que volia arribar es que és ridicul que es puga pensar que en un simple hospital de xiquets puga haver alguna maledicció, o coses xungues que dic jo.
És com una manera de mostrar que eixa gent,pel fet de tindre tuberculosi, anava a morir i a deixar la casa encantada. Pero bueno! Eren malalts, que intentaven viure de la millor manera possible els últims dies de la seua vida, i a més a més, evitaven el contagi de la malaltia a la resta de la població.
Em pareix patètic que ara vaja gent allí, a invocar a "nosequi" i a rallar les parets en el nombre del dimoni(666), i a lluitar contra mil i un esperits!

La veritat és que la casa no té desperdici, espere que es restaure, i que els paranoics de la rodalia d'Aigües trobem maneres millor de passar el temps.







dimarts, 11 d’agost de 2009

dilluns, 20 de juliol de 2009

Principi d'incertesa

Finals de juliol, i no tinc ni idea que vaig a fer dintre de 1 mes i menys aon vaig a viure.
Duc 2 mesos en "papeleos" i marejos, en tindre un futur cert i segur, actualitzaré el blog.

dijous, 2 de juliol de 2009

Eivissa


Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo. De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

dilluns, 29 de juny de 2009

Feia poc que havia descobert que havia estat dotada d'un gran tret.
Després d'anys d'experiència sabia que podia fer el que vulgues.
Tenia a la part masculina del món en la seva mà.

De menudeta ja es va adonar que despertava curiositat cap als altres companys. Però a eixes edats, no era ningún indici. La pubertad és una edat per descobrir el que durant el temps ha anat maurant. Una mínima situació que podria pareixer un poc excitant es converteix, en una malaltia que comprén la febre i les dilatacions com a símptomes destacats.
Així que fins a l'edat de 22 anys, ella, havia viscut acompanyada de diversos homes les seues experiències sexuals que poc a poc anaven amuntegant-se en una llarga llista.
Sabia perfectament com fer caure al que dessitjava, que no podia ser qualsevol. Estava clar que si, havia estat feta per ser admirada no podia estar a l'abast de qualsevol.

Ja havia adquirit el costums corresponents previs a una cita: els banys amb sabons afrodisíacs, acompanyats amb sals afrodisíaques, el maquillatge poc ostentos ja que sabia que al llevarse del llit no li agradava parèixer una prostituta barata, amb tot el baix dels ulls negres i l'expressió cansada.
Tenia les seves tàctiques, per impressionar l'acompanyant, que sempre abandonava després d'estirar la cadena de la cisterna, per disimular la seva fugida.

No sabia bé com expressar tot el que pensava, i sabia que en tenia molt per dir, així que va optar per desenvolupar un altre llenguatje que molts pocs saben dominar. El llenguatje corporal, el qual resulta perillós. Les situacions gratíficants eren sensacionals, i les propicies a les discussions eren devastadores.
Era una altra manera de viure, on els esquemes de la típica escena feliç es trencaven. Li tenia igual arribar a vella i no tenir a ningú al costat, tenia segur que eixa opció no entrava en la seva linia de vida.
Sabia que havia de viure la vida intensament; era indiferent al pas del temps.

divendres, 26 de juny de 2009

Pomilaguapa


Nunca es demasiado tarde pa' comerse la vida de un bocao!

dilluns, 22 de juny de 2009

- No los odias?

- El que?

- Estos incómodos silencios. 
Por que creemos que es necesario decir gilipoyeces para estar cómodos?

- No lo sé, es una buena pregunta.

- Entonces sabes que has dado con una persona especial. Puedes estar callado durante un puto minuto, y compartir el silencio.

- No creo que hallamos llegado a tanto aun, pero no te preocupes acabamos de conocernos.

dimarts, 16 de juny de 2009

Inútil

En el temps que duc de vacances i ja estic semicabreja-enfada-farta.

Pensava que amb la fi del curs i de la selectivitat anava a acabar eixa opció, no sabia segur si anava a passar, però necessitava creure que sabia d'acabar.
A principi de curs va ser tot molt guai, estudiava perqué volia, i clar ho feia quan volia i quan veia que era necessari. Però eixa "llibertat" es va acabar bén prompte quan va vindre Nadal, i vaig decidir fer la gossa.
Dins les normes de la Gran Familia, eixe comportament estava fora de tota normativa.
Quina putà.
Així que només començar el segon trimestre em vaig posar(quasi a tope), perquè sabia que havia de fer-ho i no perquè ningú m'obligara. Per això he decidit estudiar, no?
Jo estudiava i treia bones notes, però no, s'havia d'estudiar més! molt més fins que arribara a ser antisocial i visquera amb la companyia dels llibres de text.
Les normes de la Gran Familia, eren estudiar, i estudiar per traure les coses avant.
Però això de que jo hem triara un objectiu tan alt, els va acollonir, i les normes van canviar.
-"Iris, has d'estudiar més"-dien
Així que Iris plena de rabia, perquè ja estaven dient-li el que havia de fer(que no li agrada res) ho va fer indirectament.
Era suportable, un poquet més de pressió, ja que no només tenia eixa sinò la de l'institut, els exàmens, dormir menys, molta feina, treballs...
Però va arribar el tercer trimestre, tenia ganes que passara depressa. Però MAL! ja havia una norma més: estudiar per les nits! I això si que em va tocar la moral, la qual cosa em va portar a recurrir a la Gran Familia, acabant perdent jo.
Bé, vaig poder passar el tercer trimestre bé, suportant : Aon vas ? que no estudies? Ixes massa.

Però haure de viure o que?
L'institut s'acaba, i em vaig prendre els meus dies de relax. MAL. Com podia relaxarme jo, no no i no. Una s'havia de posar no al dia següent d'acabar, sinò la mateixa desprada per estudiar per a selectivitat.
Menos mal, que he tingut temps per ensenyar-me a passar i deixar contents als demés en quatre xorraetes.

Quan vaig començar a estudiar per a selectivitat, era era.. era un infern! Ja no era el sentir: estudia, cada 2 hores, o el no t'esforces, fes més, estudia per les nits; ja era sentir com tenia que estudiar, de quina manera ho havia de fer. Em vaig rebel·lar, però tot va seguir igual.


Pensava que en acabar selectivitat tindria doble sensació de satisfacció.`
NO!
Sempre hi ha algo que he de fer més, que faig mal, i que em fa arribar a sentir...

diumenge, 14 de juny de 2009

Una més

Benvinguts a tots!

Doncs si, m'he creat un blog ja que segurament l'any que ve hem toque abandonar tot el que fins ara formava la meua vida( bueno abandonar parcialment); així que m'apetix crear la cosa esta per intentar no perdre contacte amb molta gent.
També l'altra raó, és l'avorriment aixina l'assasinaré un poc.
I si per mi fora ja havera acabat de dir el que tenia que dir en aquest post, però Agustí, pofessional en açò dels blogs, està assesorant-me, aixì que seguiré les seues pautes.

Primer hem diu que em presente: sóc Iris, visc a Sella.

Després el perquè del nom del blog: primerament ja li he dit a Agustí que té un nom provisional, perquè no tenia ganes de posame a pensar, fa molta calor.

Ara em diu que qui ma inspirat: primer el professor de filosofia, perquè aixina podre comentarli al seu blog, després Laia i Agustí, DancingMachine, ma mare i pense que ja.

Diu, ara, la línia que seguirà el blog: pues la veritat que ni idea. Dir que em sabrà mal escriure perquè solc passar de les faltes d'ortografia, i ací tots sou taaaaaan correctes.
Supose que el que faré serà el que fa tot el món, no serà ni un blog científic ni informatiu, serà per comentar el que em pase pel cap.



Ja haureu vist que el títol es una cagarruta, aixina que vos done el permís a que me'n suggeriu.



( Tinc un problema, no sé com acabar 


aixina queda!)ALE