Feia poc que havia descobert que havia estat dotada d'un gran tret.
Després d'anys d'experiència sabia que podia fer el que vulgues.
Tenia a la part masculina del món en la seva mà.

De menudeta ja es va adonar que despertava curiositat cap als altres companys. Però a eixes edats, no era ningún indici. La pubertad és una edat per descobrir el que durant el temps ha anat maurant. Una mínima situació que podria pareixer un poc excitant es converteix, en una malaltia que comprén la febre i les dilatacions com a símptomes destacats.
Així que fins a l'edat de 22 anys, ella, havia viscut acompanyada de diversos homes les seues experiències sexuals que poc a poc anaven amuntegant-se en una llarga llista.
Sabia perfectament com fer caure al que dessitjava, que no podia ser qualsevol. Estava clar que si, havia estat feta per ser admirada no podia estar a l'abast de qualsevol.

Ja havia adquirit el costums corresponents previs a una cita: els banys amb sabons afrodisíacs, acompanyats amb sals afrodisíaques, el maquillatge poc ostentos ja que sabia que al llevarse del llit no li agradava parèixer una prostituta barata, amb tot el baix dels ulls negres i l'expressió cansada.
Tenia les seves tàctiques, per impressionar l'acompanyant, que sempre abandonava després d'estirar la cadena de la cisterna, per disimular la seva fugida.

No sabia bé com expressar tot el que pensava, i sabia que en tenia molt per dir, així que va optar per desenvolupar un altre llenguatje que molts pocs saben dominar. El llenguatje corporal, el qual resulta perillós. Les situacions gratíficants eren sensacionals, i les propicies a les discussions eren devastadores.
Era una altra manera de viure, on els esquemes de la típica escena feliç es trencaven. Li tenia igual arribar a vella i no tenir a ningú al costat, tenia segur que eixa opció no entrava en la seva linia de vida.
Sabia que havia de viure la vida intensament; era indiferent al pas del temps.

Pomilaguapa

Nunca es demasiado tarde pa' comerse la vida de un bocao!

- No los odias?

- El que?

- Estos incómodos silencios. 

Por que creemos que es necesario decir gilipoyeces para estar cómodos?

- No lo sé, es una buena pregunta.

- Entonces sabes que has dado con una persona especial. Puedes estar callado durante un puto minuto, y compartir el silencio.

- No creo que hallamos llegado a tanto aun, pero no te preocupes acabamos de conocernos.

Inútil

En el temps que duc de vacances i ja estic semicabreja-enfada-farta.

Pensava que amb la fi del curs i de la selectivitat anava a acabar eixa opció, no sabia segur si anava a passar, però necessitava creure que sabia d'acabar.
A principi de curs va ser tot molt guai, estudiava perqué volia, i clar ho feia quan volia i quan veia que era necessari. Però eixa "llibertat" es va acabar bén prompte quan va vindre Nadal, i vaig decidir fer la gossa.
Dins les normes de la Gran Familia, eixe comportament estava fora de tota normativa.
Quina putà.
Així que només començar el segon trimestre em vaig posar(quasi a tope), perquè sabia que havia de fer-ho i no perquè ningú m'obligara. Per això he decidit estudiar, no?
Jo estudiava i treia bones notes, però no, s'havia d'estudiar més! molt més fins que arribara a ser antisocial i visquera amb la companyia dels llibres de text.
Les normes de la Gran Familia, eren estudiar, i estudiar per traure les coses avant.
Però això de que jo hem triara un objectiu tan alt, els va acollonir, i les normes van canviar.
-"Iris, has d'estudiar més"-dien
Així que Iris plena de rabia, perquè ja estaven dient-li el que havia de fer(que no li agrada res) ho va fer indirectament.
Era suportable, un poquet més de pressió, ja que no només tenia eixa sinò la de l'institut, els exàmens, dormir menys, molta feina, treballs...
Però va arribar el tercer trimestre, tenia ganes que passara depressa. Però MAL! ja havia una norma més: estudiar per les nits! I això si que em va tocar la moral, la qual cosa em va portar a recurrir a la Gran Familia, acabant perdent jo.
Bé, vaig poder passar el tercer trimestre bé, suportant : Aon vas ? que no estudies? Ixes massa.

Però haure de viure o que?
L'institut s'acaba, i em vaig prendre els meus dies de relax. MAL. Com podia relaxarme jo, no no i no. Una s'havia de posar no al dia següent d'acabar, sinò la mateixa desprada per estudiar per a selectivitat.
Menos mal, que he tingut temps per ensenyar-me a passar i deixar contents als demés en quatre xorraetes.

Quan vaig començar a estudiar per a selectivitat, era era.. era un infern! Ja no era el sentir: estudia, cada 2 hores, o el no t'esforces, fes més, estudia per les nits; ja era sentir com tenia que estudiar, de quina manera ho havia de fer. Em vaig rebel·lar, però tot va seguir igual.


Pensava que en acabar selectivitat tindria doble sensació de satisfacció.`
NO!
Sempre hi ha algo que he de fer més, que faig mal, i que em fa arribar a sentir...

Una més

Benvinguts a tots!

Doncs si, m'he creat un blog ja que segurament l'any que ve hem toque abandonar tot el que fins ara formava la meua vida( bueno abandonar parcialment); així que m'apetix crear la cosa esta per intentar no perdre contacte amb molta gent.

També l'altra raó, és l'avorriment aixina l'assasinaré un poc.

I si per mi fora ja havera acabat de dir el que tenia que dir en aquest post, però Agustí, pofessional en açò dels blogs, està assesorant-me, aixì que seguiré les seues pautes.

Primer hem diu que em presente: sóc Iris, visc a Sella.

Després el perquè del nom del blog: primerament ja li he dit a Agustí que té un nom provisional, perquè no tenia ganes de posame a pensar, fa molta calor.

Ara em diu que qui ma inspirat: primer el professor de filosofia, perquè aixina podre comentarli al seu blog, després Laia i Agustí, DancingMachine, ma mare i pense que ja.

Diu, ara, la línia que seguirà el blog: pues la veritat que ni idea. Dir que em sabrà mal escriure perquè solc passar de les faltes d'ortografia, i ací tots sou taaaaaan correctes.

Supose que el que faré serà el que fa tot el món, no serà ni un blog científic ni informatiu, serà per comentar el que em pase pel cap.

Ja haureu vist que el títol es una cagarruta, aixina que vos done el permís a que me'n suggeriu.

( Tinc un problema, no sé com acabar 

aixina queda!)ALE