dimarts, 16 de juny de 2009

Inútil

En el temps que duc de vacances i ja estic semicabreja-enfada-farta.

Pensava que amb la fi del curs i de la selectivitat anava a acabar eixa opció, no sabia segur si anava a passar, però necessitava creure que sabia d'acabar.
A principi de curs va ser tot molt guai, estudiava perqué volia, i clar ho feia quan volia i quan veia que era necessari. Però eixa "llibertat" es va acabar bén prompte quan va vindre Nadal, i vaig decidir fer la gossa.
Dins les normes de la Gran Familia, eixe comportament estava fora de tota normativa.
Quina putà.
Així que només començar el segon trimestre em vaig posar(quasi a tope), perquè sabia que havia de fer-ho i no perquè ningú m'obligara. Per això he decidit estudiar, no?
Jo estudiava i treia bones notes, però no, s'havia d'estudiar més! molt més fins que arribara a ser antisocial i visquera amb la companyia dels llibres de text.
Les normes de la Gran Familia, eren estudiar, i estudiar per traure les coses avant.
Però això de que jo hem triara un objectiu tan alt, els va acollonir, i les normes van canviar.
-"Iris, has d'estudiar més"-dien
Així que Iris plena de rabia, perquè ja estaven dient-li el que havia de fer(que no li agrada res) ho va fer indirectament.
Era suportable, un poquet més de pressió, ja que no només tenia eixa sinò la de l'institut, els exàmens, dormir menys, molta feina, treballs...
Però va arribar el tercer trimestre, tenia ganes que passara depressa. Però MAL! ja havia una norma més: estudiar per les nits! I això si que em va tocar la moral, la qual cosa em va portar a recurrir a la Gran Familia, acabant perdent jo.
Bé, vaig poder passar el tercer trimestre bé, suportant : Aon vas ? que no estudies? Ixes massa.

Però haure de viure o que?
L'institut s'acaba, i em vaig prendre els meus dies de relax. MAL. Com podia relaxarme jo, no no i no. Una s'havia de posar no al dia següent d'acabar, sinò la mateixa desprada per estudiar per a selectivitat.
Menos mal, que he tingut temps per ensenyar-me a passar i deixar contents als demés en quatre xorraetes.

Quan vaig començar a estudiar per a selectivitat, era era.. era un infern! Ja no era el sentir: estudia, cada 2 hores, o el no t'esforces, fes més, estudia per les nits; ja era sentir com tenia que estudiar, de quina manera ho havia de fer. Em vaig rebel·lar, però tot va seguir igual.


Pensava que en acabar selectivitat tindria doble sensació de satisfacció.`
NO!
Sempre hi ha algo que he de fer més, que faig mal, i que em fa arribar a sentir...

2 comentaris:

laia ha dit...

Les Famílies sempre tenen alguna que dir, mai res està del tot bé. Valora el teu esforç, que no ha sigut poc, i a més a més, diga el que diga la Gran Família, eixe esforç ha quedat reflectit en els teus resultats, i això no ho poden negar.

iriS ha dit...

Ja, però no tot es acadèmic, d'ahi ve lo de: "doble satisfacció".
Inga nenaaa!dw