dilluns, 31 d’agost del 2009

El preventori d'Aïgues de Busot

Ahir van fer una xicoteta excursió cap a Aigües de Busot, per repetir el nostre espectacle que tant havia triomfat a Sella ( ja es veuran videos).
Però tornant en el cotxe cap a Sella, vam tindre que desviar-nos, perquè la carretera del poble estava tallada per Festes.
Aleshores és quan Tàgara ens contava histories sobre un preventori per a malalts de tuberculosi, més concretament per a xiquets. Ens contava, mentre anavem apropant-nos cap a aquell hospital de malalts de tuberculosi del 1936, que la seua cosina havia trobat documents amb noms de xiquets amb les seves dates de naixements i fotos. Els feia un poc de por, o respecte com dien ells.

Ens va contar que uns dels pisos tenia el sol de cristall. Impactant.

La veritat és que quan estavem apropant-nos i el cotxe va allumbrar el preventori, va impactar molt. És un edifici molt gran, potent, preciós, i bé després de tot el que havien contat en el trajecte un tant tètric.
Vam eixir "escopetats" d'allí, sense contar que anavem en les finestres tancades i els segurs posats(Per si quedava algo del virus(brometaaa)).
També ens va contar, ja quan haviem eixit d'Aigües, que molta gent anava alli a fer la ouija, a grabar sicofonies... . També que les parets estaven plenes de graffitis, on apareixia el nombre 6 repetides vegades, i tot ple d'enderrocs degut a actes vandàlics.
L'edifici fou construït en 1838, i a dies d'ara esta en ruïnes. La gent especula per la presència de ànimes, esperits, o quasevol cosa paranormal i no tinc idea perquè.
Al que volia arribar es que és ridicul que es puga pensar que en un simple hospital de xiquets puga haver alguna maledicció, o coses xungues que dic jo.
És com una manera de mostrar que eixa gent,pel fet de tindre tuberculosi, anava a morir i a deixar la casa encantada. Pero bueno! Eren malalts, que intentaven viure de la millor manera possible els últims dies de la seua vida, i a més a més, evitaven el contagi de la malaltia a la resta de la població.
Em pareix patètic que ara vaja gent allí, a invocar a "nosequi" i a rallar les parets en el nombre del dimoni(666), i a lluitar contra mil i un esperits!

La veritat és que la casa no té desperdici, espere que es restaure, i que els paranoics de la rodalia d'Aigües trobem maneres millor de passar el temps.







5 comentaris:

Anònim ha dit...

Iris, quina història més interessant!!!

Enhorabona pel post!!! És excel.lent.

Laia ha dit...

Si, és increïble que es pense que pel simple fet de tindre una malaltia les seues ànimes hagen de rondar en forma maligna per allí... Que es creguera en la Edat Mitjana és comprensible, però ara...!!
I eixes fotos? Vau entrar dins?

Agostí Tiralí ha dit...

Ahí ahí Iris! pegant canya sempre! Tinc moltes ganes de visitar aquesta zona, però reconec que després de sentir mil i una històries, que no crec, però que em fan un poc de pavor...tinc un poc de respecte a anar-hi. Al menys, ho visitaré per fora...

Per cert! Escriu més a sovint, que ens tens impacients!

Salutacions!

iris ha dit...

laia.. les fotos les vaig traure de una "tetrigaleria" jajajaja.

Anònim ha dit...

iriiiss!!!!jajaja...molt wai aço del sanatori, i no soles es diu k esl esperits siguen roins!!jajaja...lo mal k estos k creuen en satan i tota la peixca pues mira, en algo s'han de torbar. Xo weno, k jo veig 4ºmilenio i eixos sanatoris eren els "hospitals" del tio Paco, aixina que la por que te la gent, esk ahi tancaben a tots els que estaben malalts com si foren animals pa k es mullgueren ahi tots juntets, xo no soles en eixe, sino x tota espanya.De tottes formes jo no vaig ni en broma por si aca, xk mare meua cuan van anar a grabar psicofonies d'eixes em vaig cagar, claramente!!!jaajjaja....marta mingot diu de rodar alli el videoclip de thriller!!jajajajaj....xo jo x fora, ja es dic k no entre, no xk m'ataque ningu, xk soc una porigosa, i com es meneje una busketa insignificant m'agarra un infarto alli dins!!!!jajajaja....ale seguirme investigant el sanatoriiii.....
xcert, soc la teua gemeee!!!jiji