dilluns, 31 d’agost de 2009

El preventori d'Aïgues de Busot

Ahir van fer una xicoteta excursió cap a Aigües de Busot, per repetir el nostre espectacle que tant havia triomfat a Sella ( ja es veuran videos).
Però tornant en el cotxe cap a Sella, vam tindre que desviar-nos, perquè la carretera del poble estava tallada per Festes.
Aleshores és quan Tàgara ens contava histories sobre un preventori per a malalts de tuberculosi, més concretament per a xiquets. Ens contava, mentre anavem apropant-nos cap a aquell hospital de malalts de tuberculosi del 1936, que la seua cosina havia trobat documents amb noms de xiquets amb les seves dates de naixements i fotos. Els feia un poc de por, o respecte com dien ells.

Ens va contar que uns dels pisos tenia el sol de cristall. Impactant.

La veritat és que quan estavem apropant-nos i el cotxe va allumbrar el preventori, va impactar molt. És un edifici molt gran, potent, preciós, i bé després de tot el que havien contat en el trajecte un tant tètric.
Vam eixir "escopetats" d'allí, sense contar que anavem en les finestres tancades i els segurs posats(Per si quedava algo del virus(brometaaa)).
També ens va contar, ja quan haviem eixit d'Aigües, que molta gent anava alli a fer la ouija, a grabar sicofonies... . També que les parets estaven plenes de graffitis, on apareixia el nombre 6 repetides vegades, i tot ple d'enderrocs degut a actes vandàlics.
L'edifici fou construït en 1838, i a dies d'ara esta en ruïnes. La gent especula per la presència de ànimes, esperits, o quasevol cosa paranormal i no tinc idea perquè.
Al que volia arribar es que és ridicul que es puga pensar que en un simple hospital de xiquets puga haver alguna maledicció, o coses xungues que dic jo.
És com una manera de mostrar que eixa gent,pel fet de tindre tuberculosi, anava a morir i a deixar la casa encantada. Pero bueno! Eren malalts, que intentaven viure de la millor manera possible els últims dies de la seua vida, i a més a més, evitaven el contagi de la malaltia a la resta de la població.
Em pareix patètic que ara vaja gent allí, a invocar a "nosequi" i a rallar les parets en el nombre del dimoni(666), i a lluitar contra mil i un esperits!

La veritat és que la casa no té desperdici, espere que es restaure, i que els paranoics de la rodalia d'Aigües trobem maneres millor de passar el temps.







dimarts, 11 d’agost de 2009