dimecres, 25 de novembre del 2009

Trenca el silenci

Ahir a classe vam començar un nou tema.
Els protozous paràsits. Tot paràsit ens fa patir una malaltia, ens provoca un infecció mitjançant algun animal.
Entre uns quants, els més mortals que són actualment en el món són la malaria, la malaltia del somni i de Gachas.
La malaria no ens queda tan lluny, ja que abans erem un país contaminat, però ara ja la plaga està controlada.
La malaria es produïda per un paràsit anomenat Plasmodium, que viu dins d'un mosquit anomenat Anopheles. Aquest mosquit, es troba en zones com albuferes i camps, però a Africa està per totes bandes.Viu en zones de temperatures elevades.
A Espanya es va poder controlar mutant al mosquit femella( només ens infecta la femella).
Però a Africa no existeixen recursos per poder controlar la plaga, i menys per curar a la població.
En aquesta malaltia moren molts xiquets africans.
Açò no és noticia, perque les dades recollides de la mort tan sols són els xiquets que moren a l'hospital i no conten els que no poden arribar, i moren a casa.
El que fa aquest paràsit quan entra al nostre cos és destruir les cèl·lules de fetge i de la sang. Els símptomes són pareguts als símptomes gripals, però amb una febra molt elevada, osbtrucció de les vies respiratories, i la mort.
Ací vos deixe un video d'un metge (Pedro Alonso), que ha descobert una vacuna per a la malaria, que du a probar en Tanzania.

L'altra malaltia és la de Gachas, provocada per un paràsit anomenat Tripanosoma que viu en una "xinxe",
en el Salvador l'anomenen xinxe picuda
És una malaltia molt extinguda per sud-àmerica, ja que a climes tropicals es facilita la vida d'aquestos paràsits.
Té 3 fases, i en les 2 primeres et pots curar. Però el problema és que els medicaments són molt cars, i fins
fa poc anaven a retirar-la del mercat per el seu baix consum. Només seguix mantenintse en el mercat perquè
han descobert els països desenvolupats que afavorix a l'elimació del bell facial en les dones.
Jo no vaig a explicar-vos el que és la malaltia, ja que hi ha un VIDEO que ho fa millor.
És una cançoneta amb una explicació per a que la gent es conciencie, i duga a terme les prevencions possibles.


Els videos ens els van posar a classe, ja que el professor volia promoure la campanya de "Médicos Sin Fronteras" anomenada "Rompe
el silencio". Volen alçar la veu per aquelles malalties que formen verdaderes epidemies en molts països subdesenvolupats i que ningú
no els fa cas per la simple raó de que no venen. Els mitjans de comunicació no guanyen res de fer visible aquesta noticia, i molt menys
les industries farmacèutiques, que no tenen ningún interés de ser altruistes.
Quan va acabar la classe el professor va dir: " Me rio de la gripe A".
I tant!


dilluns, 16 de novembre del 2009

dimarts, 27 d’octubre del 2009

snfffffffffffffffffffff

8 del matí. Hora d'entrar a classe olor a aula tancada, i alguns perfums un poc forts d'algunes presumides.
Les 10, ixes a la cantina, olor a caféééé..
Ixes un poc al sol, i l'olor es estàndard. Quan tornes a entrar en classe, sents que ja no esta la olor inicial. Ol a humanitat.
Quan isc al carrer i em dirigix cap a casa(hui caminant), se m'han creuat un fum d'olors, unes pijors i altres millors. Adore la olor a flors de la paraeta que hi ha pel carrer de les facultats.
Pel camí sempre et trobes olor a brossa, olor a perfum fort, olor a suarda.. i l'olor a l'asfalt i a fum dels cotxes. Desagradable.
Arribant a ma casa, comence a sentir la meua olor, ja q després d'anar caminant ràpidet, al parar sents q vas "suaeta".
A l'habitació, no fa cap olor, perquè deixe la finestra oberta per evitar l'olor a tancat.
La veritat es que la olor em diu moltes de les coses. Descarte i accepte depenent de l'olor.
El refús que li tinc a València es que no m'agra res com ol(entre altres coses).
Estava acostumada a l'aire net i pur, que olia a pins, romer, terra mullada, llenya cremant, i alguna q altra olor a aigüera embossada i pixumet de Pomi.
Valencià només baixar de l'autobús, senc l'olor a aire brut, bén contaminat. Es nota la humitat que s'enganxa a la pell. València ol a futur sense trellat. Ol a mil i un autobusos q es trauen la fel, ol a brutícia després del botelló a tarongers, ol a lleixiu hipersuperdesinfectant. Ol a artificial.

Des de que estic ací tinc clar, que no pense viure(definitivament) mai a una ciutat tan pudorosa com esta.

divendres, 16 d’octubre del 2009

dijous, 17 de setembre del 2009

dilluns, 31 d’agost del 2009

El preventori d'Aïgues de Busot

Ahir van fer una xicoteta excursió cap a Aigües de Busot, per repetir el nostre espectacle que tant havia triomfat a Sella ( ja es veuran videos).
Però tornant en el cotxe cap a Sella, vam tindre que desviar-nos, perquè la carretera del poble estava tallada per Festes.
Aleshores és quan Tàgara ens contava histories sobre un preventori per a malalts de tuberculosi, més concretament per a xiquets. Ens contava, mentre anavem apropant-nos cap a aquell hospital de malalts de tuberculosi del 1936, que la seua cosina havia trobat documents amb noms de xiquets amb les seves dates de naixements i fotos. Els feia un poc de por, o respecte com dien ells.

Ens va contar que uns dels pisos tenia el sol de cristall. Impactant.

La veritat és que quan estavem apropant-nos i el cotxe va allumbrar el preventori, va impactar molt. És un edifici molt gran, potent, preciós, i bé després de tot el que havien contat en el trajecte un tant tètric.
Vam eixir "escopetats" d'allí, sense contar que anavem en les finestres tancades i els segurs posats(Per si quedava algo del virus(brometaaa)).
També ens va contar, ja quan haviem eixit d'Aigües, que molta gent anava alli a fer la ouija, a grabar sicofonies... . També que les parets estaven plenes de graffitis, on apareixia el nombre 6 repetides vegades, i tot ple d'enderrocs degut a actes vandàlics.
L'edifici fou construït en 1838, i a dies d'ara esta en ruïnes. La gent especula per la presència de ànimes, esperits, o quasevol cosa paranormal i no tinc idea perquè.
Al que volia arribar es que és ridicul que es puga pensar que en un simple hospital de xiquets puga haver alguna maledicció, o coses xungues que dic jo.
És com una manera de mostrar que eixa gent,pel fet de tindre tuberculosi, anava a morir i a deixar la casa encantada. Pero bueno! Eren malalts, que intentaven viure de la millor manera possible els últims dies de la seua vida, i a més a més, evitaven el contagi de la malaltia a la resta de la població.
Em pareix patètic que ara vaja gent allí, a invocar a "nosequi" i a rallar les parets en el nombre del dimoni(666), i a lluitar contra mil i un esperits!

La veritat és que la casa no té desperdici, espere que es restaure, i que els paranoics de la rodalia d'Aigües trobem maneres millor de passar el temps.







dimarts, 11 d’agost del 2009