Cada dia m'envien una xorrà d'evento. Cada dia tinc un aniversari, de gent que no veig i que ja pase de felicitar. Cada dia tinc un comentari d'algun amic preguntant-me que tal va la cosa.
Cada minut una persona actualitza el seu tuenti, en fotos ridícules(o no) de mil festes en les mateixes cares, de fotos posant, retocades demanant comentaris. Comentaris que poden ser aduladors o que donen pas a la gresca.
Cada semana tinc un amic més, o bé nou conegut, o un desconegut que te ganes de vore les fotos, q no pot vore perquè no perteneix a la meua llista d'amics.
És a dir, sóc usuaria d'una red social que em permet saber lo que fa la gent, lo que pensa la gent, i com de sociable és algu només entrant al seu perfil. "Cotilleo" internauta al instant.
La veritat és que realment tinc Tuenti, per cotilletjar, per mirar les fotos dels demés i comentar. En un "plis" puc saber que va fer "fulanito" el dissabte passat, per les fotos i comentaris.
Facebook. També tinc Facebook. M'enrecorde que me'l vaig crear perquè em van enviar una invitació al correu. I... Zas! quanta gent de Sella, La Vila, professors, amics familia, buala!
Usuaria d'una red social més seriosa, només perquè es utilitzada en menor quantitat per xiquets i en major proporció per gent major( de 20 cap amunt).
Però bé, un altre mitjà de "cotilleo" i de comunicació absurda instantanea, la qual ens manté a tots connectats d'una manera arbitraria per intercanviar ,la majoria de voltes, tonteries.
Jo solc intercanviar tonteries en les amigues de Barcelona, la Vila i altres, comentar fotos. És a dir, una usuaria normal més.
La veritat quan ja m'havia avorrit del facebook, em vaig crear una granja la qual em va dur enganxà un mes, i on vaig descubrir que havia molta més gent del poble enganxada.
L'altre dia li intentava explicar a mamare que era això del Facebook i el Tuenti, bé, més que qué era, per a que s'usa. Quan vaig tirar a dir-li per a que el gastava vaig pensar, doncs per a cotilletjar: saber que opina algú del dia de hui, de la resposta del test tan ridícul que acaba de fer, o de que acaba de muntar de nivell en la Farmville. Li vaig dir bàsicament que és un mètode de "cotilleo" fàcil, i discret que tot el món gasta i conta la seua vida directa o indirectament. Jo ho faig.
La veritat és que aquestes reds socials, jo intente reconduir-les(indirectament) per un altre camí. Jo no solc comentar lo bé que m'ha anat el dia, ni lo mal que estic, ni que he fet. Ara solc buscar música i enviar-la enllaçada a alguna amiga, comentar el temps a Sella(o València) per a que algú m'aporte alguna informació relacionada.
Però és molt patètic que aquestes reds socials ens roben tant de temps, només per saber coses tan banals, com puga ser el que ha dinat "Pepeta".
La gent es passa hores i hores, pendent del seu perfil, de les visites que rep, dels comentaris que envia si són comentats, de tindre maquejada la pàgina d'inici... .
A vegades el xafardeig m'ha matat hores d'avorriment, però ja, arriba a llevar-me hores útils.
Fa un mes, dos amigues es van borrar de Tuenti, cansades ja de tot allò tan superflu.
Pense que deuria de plantejar-m'ho.
8 comentaris:
jejeej...quanta raò tens..
Sols plantejar-te el tema d'esborrar-te , ja diu lo sensata que eres :)
Ara que estás lluny, et consolarà saber dels demes...però, no es mes agradable xarrar cara a cara despres de temps?
Les xarxes socials servixen, clar, però enganxar-se a elles es perder el temps.
QUE BEN DIT!!
Estes xarxes tenen coses bones, però finalment son una perduda de temps grandissima. Temps per a llegir, per a fer esport, per a ESTUDIAR.. a més hi ha un gran exibicionisme jo he fet, jo he dit, jo tinc tants amics, jo soc la mes guay. Quan de temps perdut!
això, això, meyns "feisbuc" i més treballar ;)
ho sabiiaaaaaa q alguna frase d'eixes cauria mama. jaja
Nose si s'ha entés bé. Però jo no estic engaxada fins la medul·la a les reds socials, per això ho critique. Jo en tinc per la simple i tonta raó que perquè o té tot el món.
Molt bé Iris, ja en som dos, jaja.
La veritat és que tens molta raó, perquè hi ha molta gent que comença a estar més enganxada al Tuenti que al tabac.
Coincidisc prou amb tu Iriseta. I sobretot em sent identificat en algunes coses que poses, perquè jo sóc dels que posa tonteries, i el que em passa pel cap en cada moment. També sóc dels que xafardeja fotos. Xè, que ara estic més a eixes xarxes que al messenger.
També et done la raó en que ens lleva prou temps que podríem invertir en altres coses més profitoses.
De tota manera jo li veig avantatges. Deixant el tuenti de banda (que sí que és plenament banal), el facebook a mi em sembla molt útil. Tinc accés a moltes notícies a l´instant que em donen o bé els amics, o bé els grups als quals m´he afegit. Puc saber contínuament sobre amics, familiars que tinc lluny, i com bé dius també puc compartir música.
La capacitat de convocatòria d´aquestes xarxes no ens pot passar tampoc desapercebuda. Gràcies a elles, m´he pogut assabentar d´actes, concerts, reunions, presentacions, exposicions, manifestacions i tota classe d´esdeveniments d´interés. La gent respon molt.
I per últim, tu saps que jo tinc relació a una opció política minoritària. Aquestes organitzacions no tenen el privilegi de comptar amb un altaveu potent per a fer-se sentir. Diguem, que patim un apartheid mediàtic. Supose que tu ho saps molt bé, si alguna volta has vist Canal 9.
Amb açò de les xarxes socials, naix el que anomenem Política 2.0 que implica traure el màxim profit a aquestos mitjans per tal de fer arribar nítid i clar el nostre discurs, atenent a la quantitat de persones que seguixen o estan enganxades com tu bé has dit. I t´assegure, que es guanya en proximitat, arriba millor el missatge i d´altra banda pots adquirir facilment tota classe de propostes i experiències per a aplicar consegüentment. És el futur!
AH! No et borres de res! Que m´agrada xafardejar-te!
Uf, he tardat en comentar-te però ha valgut la pena no?? Salut!
Molt bé Agustí, ja puc escriuren un altre!jaja
Si jo també li veig coses profitoses, perqué les té.
I de fet, jo tb xafardeje, xq mavorrisc i aixina em ric un rato!
Publica un comentari a l'entrada