Que complicat triar un títol

estimat diari..

2010-06-19T23:28:00.001+02:00

..EL DIA 22 PLORARÉ D'ALEGRIA

P.D: V U I C T O R N A R A R A I J A!

en 18 dies..

2010-06-05T12:59:00.007+02:00

Espectacle de llum

2010-05-25T22:17:00.003+02:00

22:06 València

Apagó de llum.

Per sort a la meua residència ho he notat un minut. Després seguiem tenint llum.

Però als pocs minuts, s'escolten crits, xiulits i demés. M'arrime a la finestra i cap dels edificis de davant tenien llum.

La gent cridava:

- No tenim llumm!!!

- Colló l'interneeeeeet!!

- Volem llum!! Tenim que estudiarr!!

-Queremos luuzzz!!

Tots als edificis assomats cridant i demanant llum. Als pocs minuts es donen compte de que la meua residència té llum.

-Cabronnsss!! teniu llum!!

- Doneu-mos llum!! Fills de p*!

- L'interneeeeeeet!! colló!( jo crec que era sempre el mateix!)

Altre apagó a la meua residència:

- Ueeeeeeeeeeeeee!!! joderoossss!

Derepent, tornem a tindre llum.

-Cabronssss doneu-mos llum!!

- A 5 euros !

Els cotxes revolucionats pitant, tirant cuets pel càrrer, i un megafon amb una músiqueta típica i estrident, i algun que altre ixia a rotar al balcó. També sonaben les ambulancies.

Als pocs minuts, una botzina tipus les de bàsket resonant per tot el càrrer.

- Meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeccc!! mec mec mec!!

-Cabrrrronsss! l'internet!

A les 22:18 de la nit, torna la llum a València. Alarmes de les farmacies, bars... sonant sense parar.

-Ueeeeeeeeeeeee!! (xiulits, més coets..)

-L'internet no vaaaaaaaa!!

22:32 de la nit. Tot torna a la normalitat.

Que locos ens tornem quan ens lleven la llum i L'INTERNET. I pensar que no feia tant prescindiem d'ella.

...

2010-05-17T18:41:00.003+02:00

e l s p u n t s s u s p e n s i u s a m a g u en a l l ò q u e r e a l m e n t v o l e m d i r . . .

. . .

2010-04-13T23:05:00.004+02:00

"En el mundo actual, se está invirtiendo cinco veces más en
medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres, que
en la cura del Alzheimer.

De aquí a algunos años, tendremos viejas de
tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se
acordará para que sirven".

Drauzio Varella, oncòleg brasiler, guanyador del Nobel de medicina.

Jaque al Rei

2010-04-08T17:55:00.001+02:00

NECESSITEM EL TEU VOT

2010-02-23T13:21:00.005+01:00

HOLA!

GATXULL NECESSITA LA VOSTRA AJUDA

UN CONCURS QUE ESTÀ FENT-SE A TRAVÉS DEL FACEBOOK DECIDIRÀ QUIN GRUP PODRÀ TOCAR AL CONCERT DE LA GIRA 2010 A LES FALLES DE VALÈNCIA EL DIA 17 DE MARÇ!

GATXULL VA EN SEGON LLOC, I US DEMANEM QUE ENTREU AL SEGÜENT LINK QUE US REDIRECCIONARÀ A FACEBOOK PER PODER VOTAR:

VOTA A GATXULL

PER PODER VOTAR, HEU DE ACCEPTAR ELS PASOS( permitir...) FINS QUE ARRIBEU

A UNA PÀGINA AON SORTIRA LA FOTO DEL CARTELL, I HAUREU DE CLIKAR

EN JOIN THE CAUSE(esta un poc difícil de trobar, busqueu. Aprox. dalt dels

comentaris)

TAMBÉ ES IMPORTANT QUE AJUDEU A LA DIFUSSIÓ D'AQUESTA CAUSA.

ANEM EN SEGON (2ON)LLOC, I NOMÉS 60 VOTS ENS SEPAREN DELS PRIMERS!

ÀNIM I A VOTAR!!

ALLÀ VAIG!!

2010-02-16T22:06:00.003+01:00

Només em faltava publicar-ho per ací!

2010-02-02T21:34:00.008+01:00

A un examen de tornar a casa, i deixar de banda la vida sedentaria!!

AIRE i SOL!

REDS SOCIALS

2010-01-09T15:46:00.004+01:00

D'ací poc farà 1 un any que tinc el Tuenti, on tinc 138 amics i 3.430 visites que van muntant per hora. Tinc 390 fotos, i un video.

Cada dia m'envien una xorrà d'evento. Cada dia tinc un aniversari, de gent que no veig i que ja pase de felicitar. Cada dia tinc un comentari d'algun amic preguntant-me que tal va la cosa.

Cada minut una persona actualitza el seu tuenti, en fotos ridícules(o no) de mil festes en les mateixes cares, de fotos posant, retocades demanant comentaris. Comentaris que poden ser aduladors o que donen pas a la gresca.

Cada semana tinc un amic més, o bé nou conegut, o un desconegut que te ganes de vore les fotos, q no pot vore perquè no perteneix a la meua llista d'amics.

És a dir, sóc usuaria d'una red social que em permet saber lo que fa la gent, lo que pensa la gent, i com de sociable és algu només entrant al seu perfil. "Cotilleo" internauta al instant.

La veritat és que realment tinc Tuenti, per cotilletjar, per mirar les fotos dels demés i comentar. En un "plis" puc saber que va fer "fulanito" el dissabte passat, per les fotos i comentaris.

Facebook. També tinc Facebook. M'enrecorde que me'l vaig crear perquè em van enviar una invitació al correu. I... Zas! quanta gent de Sella, La Vila, professors, amics familia, buala!

Usuaria d'una red social més seriosa, només perquè es utilitzada en menor quantitat per xiquets i en major proporció per gent major( de 20 cap amunt).

Però bé, un altre mitjà de "cotilleo" i de comunicació absurda instantanea, la qual ens manté a tots connectats d'una manera arbitraria per intercanviar ,la majoria de voltes, tonteries.

Jo solc intercanviar tonteries en les amigues de Barcelona, la Vila i altres, comentar fotos. És a dir, una usuaria normal més.

La veritat quan ja m'havia avorrit del facebook, em vaig crear una granja la qual em va dur enganxà un mes, i on vaig descubrir que havia molta més gent del poble enganxada.

L'altre dia li intentava explicar a mamare que era això del Facebook i el Tuenti, bé, més que qué era, per a que s'usa. Quan vaig tirar a dir-li per a que el gastava vaig pensar, doncs per a cotilletjar: saber que opina algú del dia de hui, de la resposta del test tan ridícul que acaba de fer, o de que acaba de muntar de nivell en la Farmville. Li vaig dir bàsicament que és un mètode de "cotilleo" fàcil, i discret que tot el món gasta i conta la seua vida directa o indirectament. Jo ho faig.

La veritat és que aquestes reds socials, jo intente reconduir-les(indirectament) per un altre camí. Jo no solc comentar lo bé que m'ha anat el dia, ni lo mal que estic, ni que he fet. Ara solc buscar música i enviar-la enllaçada a alguna amiga, comentar el temps a Sella(o València) per a que algú m'aporte alguna informació relacionada.

Però és molt patètic que aquestes reds socials ens roben tant de temps, només per saber coses tan banals, com puga ser el que ha dinat "Pepeta".

La gent es passa hores i hores, pendent del seu perfil, de les visites que rep, dels comentaris que envia si són comentats, de tindre maquejada la pàgina d'inici... .

A vegades el xafardeig m'ha matat hores d'avorriment, però ja, arriba a llevar-me hores útils.

Fa un mes, dos amigues es van borrar de Tuenti, cansades ja de tot allò tan superflu.

Pense que deuria de plantejar-m'ho.

SOM I SEREM

2010-01-01T20:59:00.002+01:00

I ací està Va de Bo.

Alhora de celebrar l'última nit de l'any i el nou any, celebrarem q la Barraca cumplia 2 anys!

Ojala tinguera el discurs que ens va fer la presi, que taaaan emocionant va ser.

FELIÇ 2010!

Trenca el silenci

2009-11-25T15:18:00.008+01:00

Ahir a classe vam començar un nou tema.

Els protozous paràsits. Tot paràsit ens fa patir una malaltia, ens provoca un infecció mitjançant algun animal.

Entre uns quants, els més mortals que són actualment en el món són la malaria, la malaltia del somni i de Gachas.

La malaria no ens queda tan lluny, ja que abans erem un país contaminat, però ara ja la plaga està controlada.

La malaria es produïda per un paràsit anomenat Plasmodium, que viu dins d'un mosquit anomenat Anopheles. Aquest mosquit, es troba en zones com albuferes i camps, però a Africa està per totes bandes.Viu en zones de temperatures elevades.

A Espanya es va poder controlar mutant al mosquit femella( només ens infecta la femella).

Però a Africa no existeixen recursos per poder controlar la plaga, i menys per curar a la població.

En aquesta malaltia moren molts xiquets africans.

Açò no és noticia, perque les dades recollides de la mort tan sols són els xiquets que moren a l'hospital i no conten els que no poden arribar, i moren a casa.

El que fa aquest paràsit quan entra al nostre cos és destruir les cèl·lules de fetge i de la sang. Els símptomes són pareguts als símptomes gripals, però amb una febra molt elevada, osbtrucció de les vies respiratories, i la mort.

Ací vos deixe un video d'un metge (Pedro Alonso), que ha descobert una vacuna per a la malaria, que du a probar en Tanzania.

L'altra malaltia és la de Gachas, provocada per un paràsit anomenat Tripanosoma que viu en una "xinxe",

en el Salvador l'anomenen xinxe picuda

És una malaltia molt extinguda per sud-àmerica, ja que a climes tropicals es facilita la vida d'aquestos paràsits.

Té 3 fases, i en les 2 primeres et pots curar. Però el problema és que els medicaments són molt cars, i fins

fa poc anaven a retirar-la del mercat per el seu baix consum. Només seguix mantenintse en el mercat perquè

han descobert els països desenvolupats que afavorix a l'elimació del bell facial en les dones.

Jo no vaig a explicar-vos el que és la malaltia, ja que hi ha un VIDEO que ho fa millor.

És una cançoneta amb una explicació per a que la gent es conciencie, i duga a terme les prevencions possibles.

Els videos ens els van posar a classe, ja que el professor volia promoure la campanya de "Médicos Sin Fronteras" anomenada "Rompe

el silencio". Volen alçar la veu per aquelles malalties que formen verdaderes epidemies en molts països subdesenvolupats i que ningú

no els fa cas per la simple raó de que no venen. Els mitjans de comunicació no guanyen res de fer visible aquesta noticia, i molt menys

les industries farmacèutiques, que no tenen ningún interés de ser altruistes.

Quan va acabar la classe el professor va dir: " Me rio de la gripe A".

I tant!

Tiempo, devuelveme el momento

2009-11-16T15:13:00.003+01:00

snfffffffffffffffffffff

2009-10-27T14:49:00.003+01:00

8 del matí. Hora d'entrar a classe olor a aula tancada, i alguns perfums un poc forts d'algunes presumides.
Les 10, ixes a la cantina, olor a caféééé..
Ixes un poc al sol, i l'olor es estàndard. Quan tornes a entrar en classe, sents que ja no esta la olor inicial. Ol a humanitat.
Quan isc al carrer i em dirigix cap a casa(hui caminant), se m'han creuat un fum d'olors, unes pijors i altres millors. Adore la olor a flors de la paraeta que hi ha pel carrer de les facultats.
Pel camí sempre et trobes olor a brossa, olor a perfum fort, olor a suarda.. i l'olor a l'asfalt i a fum dels cotxes. Desagradable.
Arribant a ma casa, comence a sentir la meua olor, ja q després d'anar caminant ràpidet, al parar sents q vas "suaeta".
A l'habitació, no fa cap olor, perquè deixe la finestra oberta per evitar l'olor a tancat.
La veritat es que la olor em diu moltes de les coses. Descarte i accepte depenent de l'olor.
El refús que li tinc a València es que no m'agra res com ol(entre altres coses).
Estava acostumada a l'aire net i pur, que olia a pins, romer, terra mullada, llenya cremant, i alguna q altra olor a aigüera embossada i pixumet de Pomi.
Valencià només baixar de l'autobús, senc l'olor a aire brut, bén contaminat. Es nota la humitat que s'enganxa a la pell. València ol a futur sense trellat. Ol a mil i un autobusos q es trauen la fel, ol a brutícia després del botelló a tarongers, ol a lleixiu hipersuperdesinfectant. Ol a artificial.

Des de que estic ací tinc clar, que no pense viure(definitivament) mai a una ciutat tan pudorosa com esta.

Records

2009-10-16T14:42:00.005+02:00

La espera... desespera!

2009-09-17T13:32:00.001+02:00

El preventori d'Aïgues de Busot

2009-08-31T19:57:00.000+02:00

Ahir van fer una xicoteta excursió cap a Aigües de Busot, per repetir el nostre espectacle que tant havia triomfat a Sella ( ja es veuran videos).
Però tornant en el cotxe cap a Sella, vam tindre que desviar-nos, perquè la carretera del poble estava tallada per Festes.

Aleshores és quan Tàgara ens contava histories sobre un preventori per a malalts de tuberculosi, més concretament per a xiquets. Ens contava, mentre anavem apropant-nos cap a aquell hospital de malalts de tuberculosi del 1936, que la seua cosina havia trobat documents amb noms de xiquets amb les seves dates de naixements i fotos. Els feia un poc de por, o respecte com dien ells.

Ens va contar que uns dels pisos tenia el sol de cristall. Impactant.

La veritat és que quan estavem apropant-nos i el cotxe va allumbrar el preventori, va impactar molt. És un edifici molt gran, potent, preciós, i bé després de tot el que havien contat en el trajecte un tant tètric.

Vam eixir "escopetats" d'allí, sense contar que anavem en les finestres tancades i els segurs posats(Per si quedava algo del virus(brometaaa)).

També ens va contar, ja quan haviem eixit d'Aigües, que molta gent anava alli a fer la ouija, a grabar sicofonies... . També que les parets estaven plenes de graffitis, on apareixia el nombre 6 repetides vegades, i tot ple d'enderrocs degut a actes vandàlics.

L'edifici fou construït en 1838, i a dies d'ara esta en ruïnes. La gent especula per la presència de ànimes, esperits, o quasevol cosa paranormal i no tinc idea perquè.

Al que volia arribar es que és ridicul que es puga pensar que en un simple hospital de xiquets puga haver alguna maledicció, o coses xungues que dic jo.

És com una manera de mostrar que eixa gent,pel fet de tindre tuberculosi, anava a morir i a deixar la casa encantada. Pero bueno! Eren malalts, que intentaven viure de la millor manera possible els últims dies de la seua vida, i a més a més, evitaven el contagi de la malaltia a la resta de la població.

Em pareix patètic que ara vaja gent allí, a invocar a "nosequi" i a rallar les parets en el nombre del dimoni(666), i a lluitar contra mil i un esperits!

La veritat és que la casa no té desperdici, espere que es restaure, i que els paranoics de la rodalia d'Aigües trobem maneres millor de passar el temps.

I jo de major, vuic ser..

2009-08-11T16:45:00.000+02:00

Principi d'incertesa

2009-07-20T21:46:00.001+02:00

Finals de juliol, i no tinc ni idea que vaig a fer dintre de 1 mes i menys aon vaig a viure.

Duc 2 mesos en "papeleos" i marejos, en tindre un futur cert i segur, actualitzaré el blog.

Eivissa

2009-07-02T16:34:00.000+02:00

Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo. De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

2009-06-29T20:45:00.000+02:00

Feia poc que havia descobert que havia estat dotada d'un gran tret.
Després d'anys d'experiència sabia que podia fer el que vulgues.
Tenia a la part masculina del món en la seva mà.

De menudeta ja es va adonar que despertava curiositat cap als altres companys. Però a eixes edats, no era ningún indici. La pubertad és una edat per descobrir el que durant el temps ha anat maurant. Una mínima situació que podria pareixer un poc excitant es converteix, en una malaltia que comprén la febre i les dilatacions com a símptomes destacats.
Així que fins a l'edat de 22 anys, ella, havia viscut acompanyada de diversos homes les seues experiències sexuals que poc a poc anaven amuntegant-se en una llarga llista.
Sabia perfectament com fer caure al que dessitjava, que no podia ser qualsevol. Estava clar que si, havia estat feta per ser admirada no podia estar a l'abast de qualsevol.

Ja havia adquirit el costums corresponents previs a una cita: els banys amb sabons afrodisíacs, acompanyats amb sals afrodisíaques, el maquillatge poc ostentos ja que sabia que al llevarse del llit no li agradava parèixer una prostituta barata, amb tot el baix dels ulls negres i l'expressió cansada.
Tenia les seves tàctiques, per impressionar l'acompanyant, que sempre abandonava després d'estirar la cadena de la cisterna, per disimular la seva fugida.

No sabia bé com expressar tot el que pensava, i sabia que en tenia molt per dir, així que va optar per desenvolupar un altre llenguatje que molts pocs saben dominar. El llenguatje corporal, el qual resulta perillós. Les situacions gratíficants eren sensacionals, i les propicies a les discussions eren devastadores.
Era una altra manera de viure, on els esquemes de la típica escena feliç es trencaven. Li tenia igual arribar a vella i no tenir a ningú al costat, tenia segur que eixa opció no entrava en la seva linia de vida.
Sabia que havia de viure la vida intensament; era indiferent al pas del temps.

Pomilaguapa

2009-06-26T13:56:00.000+02:00

Nunca es demasiado tarde pa' comerse la vida de un bocao!

2009-06-22T13:07:00.000+02:00

- No los odias?

- El que?

- Estos incómodos silencios.

Por que creemos que es necesario decir gilipoyeces para estar cómodos?

- No lo sé, es una buena pregunta.

- Entonces sabes que has dado con una persona especial. Puedes estar callado durante un puto minuto, y compartir el silencio.

- No creo que hallamos llegado a tanto aun, pero no te preocupes acabamos de conocernos.

Inútil

2009-06-16T01:44:00.000+02:00

En el temps que duc de vacances i ja estic semicabreja-enfada-farta.

Pensava que amb la fi del curs i de la selectivitat anava a acabar eixa opció, no sabia segur si anava a passar, però necessitava creure que sabia d'acabar.
A principi de curs va ser tot molt guai, estudiava perqué volia, i clar ho feia quan volia i quan veia que era necessari. Però eixa "llibertat" es va acabar bén prompte quan va vindre Nadal, i vaig decidir fer la gossa.
Dins les normes de la Gran Familia, eixe comportament estava fora de tota normativa.
Quina putà.
Així que només començar el segon trimestre em vaig posar(quasi a tope), perquè sabia que havia de fer-ho i no perquè ningú m'obligara. Per això he decidit estudiar, no?
Jo estudiava i treia bones notes, però no, s'havia d'estudiar més! molt més fins que arribara a ser antisocial i visquera amb la companyia dels llibres de text.
Les normes de la Gran Familia, eren estudiar, i estudiar per traure les coses avant.
Però això de que jo hem triara un objectiu tan alt, els va acollonir, i les normes van canviar.
-"Iris, has d'estudiar més"-dien
Així que Iris plena de rabia, perquè ja estaven dient-li el que havia de fer(que no li agrada res) ho va fer indirectament.
Era suportable, un poquet més de pressió, ja que no només tenia eixa sinò la de l'institut, els exàmens, dormir menys, molta feina, treballs...
Però va arribar el tercer trimestre, tenia ganes que passara depressa. Però MAL! ja havia una norma més: estudiar per les nits! I això si que em va tocar la moral, la qual cosa em va portar a recurrir a la Gran Familia, acabant perdent jo.
Bé, vaig poder passar el tercer trimestre bé, suportant : Aon vas ? que no estudies? Ixes massa.

Però haure de viure o que?
L'institut s'acaba, i em vaig prendre els meus dies de relax. MAL. Com podia relaxarme jo, no no i no. Una s'havia de posar no al dia següent d'acabar, sinò la mateixa desprada per estudiar per a selectivitat.
Menos mal, que he tingut temps per ensenyar-me a passar i deixar contents als demés en quatre xorraetes.

Quan vaig començar a estudiar per a selectivitat, era era.. era un infern! Ja no era el sentir: estudia, cada 2 hores, o el no t'esforces, fes més, estudia per les nits; ja era sentir com tenia que estudiar, de quina manera ho havia de fer. Em vaig rebel·lar, però tot va seguir igual.

Pensava que en acabar selectivitat tindria doble sensació de satisfacció.`
NO!
Sempre hi ha algo que he de fer més, que faig mal, i que em fa arribar a sentir...

Una més

2009-06-14T16:45:00.000+02:00

Benvinguts a tots!

Doncs si, m'he creat un blog ja que segurament l'any que ve hem toque abandonar tot el que fins ara formava la meua vida( bueno abandonar parcialment); així que m'apetix crear la cosa esta per intentar no perdre contacte amb molta gent.

També l'altra raó, és l'avorriment aixina l'assasinaré un poc.

I si per mi fora ja havera acabat de dir el que tenia que dir en aquest post, però Agustí, pofessional en açò dels blogs, està assesorant-me, aixì que seguiré les seues pautes.

Primer hem diu que em presente: sóc Iris, visc a Sella.

Després el perquè del nom del blog: primerament ja li he dit a Agustí que té un nom provisional, perquè no tenia ganes de posame a pensar, fa molta calor.

Ara em diu que qui ma inspirat: primer el professor de filosofia, perquè aixina podre comentarli al seu blog, després Laia i Agustí, DancingMachine, ma mare i pense que ja.

Diu, ara, la línia que seguirà el blog: pues la veritat que ni idea. Dir que em sabrà mal escriure perquè solc passar de les faltes d'ortografia, i ací tots sou taaaaaan correctes.

Supose que el que faré serà el que fa tot el món, no serà ni un blog científic ni informatiu, serà per comentar el que em pase pel cap.

Ja haureu vist que el títol es una cagarruta, aixina que vos done el permís a que me'n suggeriu.

( Tinc un problema, no sé com acabar

aixina queda!)ALE